No es pas cap secret (al menys pels "poaleros") que el millor de tots els ciclistes del Team Poal, i amb gran diferéncie, es sense cap mene de dubte, la "jove" promesa "Jonh Mambo". Cada setmane es supera.... en caigudes, es clar. No hi ha sortida que no se la foti, pero aqueste ultima sortida del dissabte 30 de Maig del 09, es veu que no estave satisfet amb les dues "bofetades" que ja portave fins l'hora d'esmorçar, que el cap ja li "barrinave" que n'havíe de fer un altre de mes sonada.
I no va fallar
¡¡Collóns, quina "escabatxina" que va montar!!. Anave el últim de 7 ciclistes, i .... gairebé arriva el primer al cap de vall d'aquella baixada, i si tením en compte que la baixade no tenía gairebé ni 30 centimetros d'amplade....te la seva dificultat. No , no es gens facil.
¿Com s'ho va fer el John, per avançar amb una baixada tan estreta i dreta?....¡¡Passant per damunt de tots!!....va fer un aunténtic "strike". Com ja he dit, anave el últim dels 7 que érem, quan de repent, el corriol que ja feia estona que anávem, es va transformar en un baixador molt dret, i el que anave davant meu (el Sera), es va baixar de la bici perque realment era molt empinat aquell baixador. Pero al John alló li debía semblar que era una autovía..."vá, amb aquests frens de disco de la Conor, no hi ha d'haber cap problema".. deuríen dir les seves neurones. Els primers metros els va baixar mig be, pero despres, aquell malaít baixador es va tornar mes empinat, i....a la Conor ja no hi había Deu qui la pari...ni al John, que de moment encara anave al damunt d'ella......"¡¡¡APARTEU-VOS, APARTEU-VOS...QUE NO PUC PARARRRRRRR!!!" anave cridant !!....el primer que vaig trovar va ser l'Oscar, que miraculosament el va esquivar, pero el Manel ja no....i el Vitu encara menys....¡Tots tres per terra!.
El "responsable de la melé" es qui va sortir mes mal parat, un cop molt fort al "sacro-coxis" (quan al Hospital General em van dir aixó, pensave que m'habien canviat les meves radiografíes per les de una dona que també n'hi van fer,...jo ni sabía que al meu cos hi tinc uns óssos amb aquests noms tan "erótics"). Erótics no ho se, pero ...¡¡collóns quin mal que fa!!.
Be, deixant de banda el meu "peculiar" sentit del humor, vull demanar disculpes al Manel i al Vitu per haber-los fet caure, i es que si no hagués estat per ells, que em van "parar", possiblement m'hagués fet mes mal (ho potser el John Mambo ja no hi sería), ja que una mica mes enllá hi ha un barranc de bastants metres de precipici. L'Angel de la Guarda existeix, i n'hi ha mes de un. Ahir , els "meus Angels", van ser el Vitu i el Manel,....¡¡GRACIES!!
I no va fallar
¡¡Collóns, quina "escabatxina" que va montar!!. Anave el últim de 7 ciclistes, i .... gairebé arriva el primer al cap de vall d'aquella baixada, i si tením en compte que la baixade no tenía gairebé ni 30 centimetros d'amplade....te la seva dificultat. No , no es gens facil.
¿Com s'ho va fer el John, per avançar amb una baixada tan estreta i dreta?....¡¡Passant per damunt de tots!!....va fer un aunténtic "strike". Com ja he dit, anave el últim dels 7 que érem, quan de repent, el corriol que ja feia estona que anávem, es va transformar en un baixador molt dret, i el que anave davant meu (el Sera), es va baixar de la bici perque realment era molt empinat aquell baixador. Pero al John alló li debía semblar que era una autovía..."vá, amb aquests frens de disco de la Conor, no hi ha d'haber cap problema".. deuríen dir les seves neurones. Els primers metros els va baixar mig be, pero despres, aquell malaít baixador es va tornar mes empinat, i....a la Conor ja no hi había Deu qui la pari...ni al John, que de moment encara anave al damunt d'ella......"¡¡¡APARTEU-VOS, APARTEU-VOS...QUE NO PUC PARARRRRRRR!!!" anave cridant !!....el primer que vaig trovar va ser l'Oscar, que miraculosament el va esquivar, pero el Manel ja no....i el Vitu encara menys....¡Tots tres per terra!.
El "responsable de la melé" es qui va sortir mes mal parat, un cop molt fort al "sacro-coxis" (quan al Hospital General em van dir aixó, pensave que m'habien canviat les meves radiografíes per les de una dona que també n'hi van fer,...jo ni sabía que al meu cos hi tinc uns óssos amb aquests noms tan "erótics"). Erótics no ho se, pero ...¡¡collóns quin mal que fa!!.
Be, deixant de banda el meu "peculiar" sentit del humor, vull demanar disculpes al Manel i al Vitu per haber-los fet caure, i es que si no hagués estat per ells, que em van "parar", possiblement m'hagués fet mes mal (ho potser el John Mambo ja no hi sería), ja que una mica mes enllá hi ha un barranc de bastants metres de precipici. L'Angel de la Guarda existeix, i n'hi ha mes de un. Ahir , els "meus Angels", van ser el Vitu i el Manel,....¡¡GRACIES!!
